Antígona

Inspirada en el mite d’Antígona, l’obra més cèlebre de Jean Anouilh subverteix els codis de la tragèdia homònima de Sòfocles. Abandona el lirisme majestuós i l’aura atàvica dels personatges per situar-los en una dimensió quotidiana i centrar-se en les seves pulsions internes.Escrita durant l’ocupació alemanya de França, la rebel·lia d’Antígona, enfrontada al seu oncle Creont, ha estat rebuda com una al·legoria de la resistència.Jean Anouilh (Bordeus, 1910 – Lausana, 1987) és probablement el dramaturg francès més representatiu de la seva generació. Fill d’un sastre i una violinista, cursa estudis secundaris a París i ben aviat comença a interessar-se pel teatre.Un vespre de 1928, meravellat per la representació de Siegfried de Jean Giraudoux, decideix consagrar-se a l’escripturateatral i poc després abandona els estudis de dret que havia començat. Autor d’una prolífica producció dramàtica,autoclassifica les seves obres segons la gran diversitat de registres i tonalitats que van del pessimisme moral de les'peces negres' a l’humor i la fantasia de les 'peces roses' passant pel domini de l’arquitectura teatral de les 'pecesbrillants'. També dirigeix algunes de les seves pròpies obres, és autor d’adaptacions teatrals i treballa com a guionistaper al cinema i la televisió. El 1980 és el primer guardonat amb el Gran Premi del Teatre de l’Acadèmia francesa.