Poesía / Elixir d'exili

"Amb ELIXIRS D'EXILI de n’Ofelia Huamanchumo de la Cuba ens preguntem: existeixen aquests elixirs? Amb quins elements es preparen aquests revitalitzadors del desterrament? La lectura d’aquests poemes ens suggereix, en la veu replicaire i còmplice de Cupido, que hi ha un exili d’amor que és plaent si prenem els seus entremaliats beuratges. L’avantsala del llibre, un vers de 'La rueda del hambriento', és la súplica de César Vallejo trobant a faltar la seva llengua maternal i tanca interrogants que la poetessa, lluny del seu Perú natal, es planteja: què passa amb la llengua maternal, amb l’escriptura creadora? On se’n van les veus interiors que no rimen amb ‘l’altre’, que es podria anomenar cultura i diferència? Què es pot fer en aquest laberint babèlic on la llengua és literalment ‘una altra’ i de l’ ’altre’? Els poemes conspiren per a què la veu desterrada des del seu dolor inicial fins a la joia creadora parli l’idioma d’Eros, les fades i Cupido. No hi ha escapatòria: el jo poètic fiblat ha begut elixirs d’aigua, d’aire, de fang, de foc, en resum, els líquids ardents de l’amor. S’hi han fos nous elements, s’han esvaït les barreres de l’idioma, el reverberant espai és ara el del cos enamorat i les seves delectances a la «foguera dels afectes». La poesia de n’Ofelia Huamanchumo de la Cuba celebra una veu fresca que es nodreix d’altres vivències i ens crida -als exiliats- a no abandonar la nostra llengua primigènia, ni les seves olors i sabors propis perquè, com tanca el llibre, «Amor no tingué mai idioma». " Ana Varela Tafur Berkeley, California 2016